Agencia Prensa Rural
Mapa del lloc Web
Suscríbete a servicioprensarural

La destitució de l’alcalde de Bogotà sacseja Colòmbia
L’exguerriller Gustavo Petro perd el càrrec a causa dels problemes en el sistema de recollida de les escombraries. Les FARC alerten que la decisió del president Santos afecta el diàleg de pau
Federico Rivas Molina / dijous 27 de març de 2014
 
Foto: Arttesano via photopin cc

L’alcalde de Bogotà, capital de Colòmbia, ha perdut el càrrec, el segon d’elecció popular més important del país sud-americà. Quan li quedava poc més d’un any de mandat, Gustavo Petro ha fet les maletes, ja que ha estat destituït pel president, Juan Manuel Santos. El mandatari va rebutjar les mesures cautelars que va dictar la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) a favor de l’exguerriller de l’M-19, un grup que es va desmobilitzar el 1990, i va decidir col·locar en lloc seu el ministre de Treball, Rafael Pardo Rueda.

“El govern colombià no admet la sol·licitud de mesures cautelars”, va afirmar Santos en un missatge a la nació, enmig de l’expectativa que havia generat la potestat presidencial de “salvar” Petro. Minuts després, des del balcó del seu despatx, l’alcalde va convocar una vaga perquè “de manera pacífica el poble colombià reclami una assemblea constituent i la pau a Colòmbia”.

El viacrucis de Petro va començar a final del 2012, quan va traspassar a l’Estat el sistema de recollida d’escombraries de la capital, on viuen 7 milions de colombians. Les demores en la implementació van acabar amb milers de tones de brossa acumulades als carrers en només tres dies i una ordre de destitució i inhabilitació per quinze anys dictada el 9 de desembre del 2013 per la procuradoria, l’òrgan encarregat d’enjudiciar els funcionaris. L’alcalde confiava que una resolució a favor seu de la Comissió Interamericana, que no és vinculant, li donaria temps per defensar-se. Ara ha anunciat que acudirà al Tribunal Interamericà de Drets Humans, un organisme adscrit a l’OEA les decisions del qual han de ser respectades pels països membres.

Petro ha estat guerriller, regidor, diputat i senador. Les seves arrels pageses i la militància en l’M-19 el van convertir en una de les figures més rellevants de l’esquerra colombiana. Per això, la seva sortida anticipada del poder, des d’on aspirava a créixer com a figura presidenciable, tindrà sens dubte un gran impacte en la política colombiana. L’ara exalcalde ha acusat Santos de fer “un cop d’estat” a la capital, quan falten només dos mesos per a les eleccions en què el mandatari buscarà la reelecció. També ha afirmat que la seva sortida “demostra la seva incapacitat per a la pau”, en al·lusió al procés que l’executiu tira endavant amb les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) a l’Havana, a Cuba.

El punt determinant d’aquestes negociacions ha estat la incorporació del grup guerriller com a força política. I les FARC no han trigat a donar la seva opinió. En la represa de les converses, el cap de la delegació guerrillera, Iván Márquez, va qualificar de “cop de mà” la “presa” de l’alcaldia de Bogotà. “És una decisió que afecta de manera greu la confiança. I ens planteja molts dubtes i interrogants sobre l’eficàcia del que hem acordat parcialment amb relació al tema de la participació política”, va assegurar. “Aquí hi ha un desconeixement de la voluntat popular que va dur Petro a l’alcaldia de Bogotà”, es va queixar.

Si bé Petro té encara instàncies judicials de defensa, el temps corre, i ahir mateix el nou alcalde va assumir el càrrec. Però la gestió del ministre Pardo no serà senzilla: els tretze secretaris de l’alcaldia han decidit no acompanyar-lo en la transició i han renunciat a l’uníson.